Llavors m'hi he acostat pr llegir el que deia el cartell negre entre les dues portes. Era tota una lliçó de marketing: si no pots amb la competència, copia-la! Diu: És el moment de fer CERVESA.
Qui ha dit por a la competència? :)
La segona sorpresa ha vingut al mateix carrer. Tot passejant, m'he trobat una esglèsia antiga, la de St. Mathew. Amb un cartell que diu que és esglèsia anglicana amb el seu cementiri i tot. Que és molt infreqüent que estigui dintre d'un municipi.
Hagués passat de llarg, però en passar pel costat, he vist que a la porta hi havia un cartell que deia "Bibliothèque de la sagristie". Llibres. M'han temptat, encara que fossin religiosos, llibres ereen llibres. Per a la meva sorpresa, no és que a la sagristia de l'esglèsia hi hagi una biblioteca. És que TOTA l'esglèsia és una biblioteca pública!
Que, per cert, ja no es diu "de la sacristie", sinò Claire Martin, en memòria d'una bibliotecària.
Després d'això, quan he trobat una llibreria de vell deliciosa, he entrat molt animat. I he sortit amb tres libres de teatre de sengles autors canadencs, escrits en francès. Un d'ells es diu L'hôtel des dex-mondes, escrit per Léon-Gérald Ferland el 1988 al Quebec. La sorpresa és que aquest mateix any he llegit una obra de teatre en francès, escrita per Eric-Emmanuel Schmidt el 1999, que es diu exactament igual.
La darrera sorpresa d'avui me l'ha donat un senyal del carrer. Indicava el camí cap el Cementiri de 'hospital general del Quebec. He pensat que si un hospital general necessita un cementiri propi, mal els va la cosa de la salut...
Però això són anècdotes. El cert és que Quebec és una ciutat preciosa.




¡Qué chulada de biblioteca!!!
ResponderEliminar