Les ribes estan cobertes d'arbres. Però a aquest poble hi ha una paret gran pelada, que quan es remunta el riu es veu de molt lluny. En diuen Le Tableu (la pissarra) i era una referència vital pels barcos que remuntaven el riu fins a meitat del segle XX. Com ho era la pisarra de l'escola.
Mentre badava pel poblet, he vist unes noies que anaven a sortir en canoa. He pensat dibuixar-les, però no hi he sigut a temps. S'han enfilat, han començat a remar i en un instant ja eren ben lluny. Només he pogut dibuixar això i encara la meitat de memòria.
El destí final d'avui era el llac Saint Jean. Suposadament, molt bonic. El cert és que no ho sé. L'accés a l'aigua és privat. Per tot arreu. O bé s'hi arriba a través dels jardins de les cases, o bé a través de camping. Tota una enserronada. Si ho arribo a saber, m'ho estalvio (esteu avisats). I no poso cap foto.




Esta juventud que va tan acelerada....
ResponderEliminarQué chulo el paisaje!