Una parella mal avinguda

       La sorra calenta del Namib acaba a la costa, capbussada al mar. Hom diria que s’enfonsa plàcidament sota el vaivé de les ones, però sota les ones no hi ha placidesa. Hi ha un fort corrent d’aigua freda que ve del sud: la Benguela. De nit, aigua i sorra dormen junts amb una son compassada. A cada sospir el mar fa una volva que puja per anar tapant el desert. Tot és calma, placidesa i foscor coberta de núvols.

         La nit ha passat sense estrelles que la il·luminin. La lluna no ha mostrat la seva cara blanca a ningú. El dia neix sense raigs de llum que el despertin de sobte. Com cada matí, el sol es troba amb un mur de núvols que l’impedeix fer l’aparició en escena pròpia d’un astre rei. I el sol es rebel·la. Reclama amb força el seu lloc al centre de l’univers, escalfa amb fúria. La sorra, submisa, l’acull amb els braços oberts. La mar es revolta, arbora onades, ronca amb força mentre la Benguela continua lliure el seu camí cap el nord.

         La sorra s’escalfa. La mar, no. Grans columnes d’aire càlid s’alcen sobre el desert, deixant un buit que l’aire del mar s’apressa a omplir. Aliat del sol, el vent bufa cada cop més fort i arrossega els núvols terra endins, lluny de la costa. La sorra viatja amb el vent.

         Els núvols marxen sense acomiadar-se. No deixen ni un trist plugim pel record. El mar viatja sota les ones, seguint un altre rumb. A mig matí el sol es sent vencedor, omple de llum i escalfor una sorra de mil colors que somriu agraïda. La mar segueix a l’aguait, presta a tornar a cobrir de núvols la terra així que el sol afluixi. Mes el sol no afluixa i el vent continua. Durant el dia fa fred, encara que el sol cremi.

            

             Al capvespre, satisfet de la seva proesa, el sol s’adorm convençut d’haver posat ordre. La sorra es refreda. El vent amaina. Les onades reposen. Tornaran els núvols i la son compassada.

             Al desert, el mar i el sol fan una parella mal avinguda. Em fa por pensar que un dia em pogués perdre per aquest desert sense estels. 

             Demà tampoc no hi haurà raigs de sol que em despertin.