El Namib és un desert enamorat

   Una extensió infinita de sorra de mil colors. Atrapa la seva bellesa de blancs, grocs, grisos, vermells, taronges... desborda la seva magnitud, la fama de temible. La vista no arriba a abastar tota aquella extensió de sorra seca, sense ni una gota d'aigua. Fa por pensar en quedar-s'hi atrapat: sense aigua. 

   Aigua? 

  De sobte, sí, l'aigua. En forma record, llunyà, però inoblidable. Una llera seca d'un riu que algun dia va travessar el panorama i que el desert no vol oblidar.

   Aigua! No és només un record, pel desert és aigua. Qualsevol caminant assedegat hi veuria un senyal. S'agafaria a un aigua que tot i no ser aquí, ha deixat testimoni d'haver-hi estat. I si tornés? I si tornés ara? El caminant tindria esperança.
    Pel desert no compten els caminants, ell gaudeix dels seus records. L'aigua que el va refrescar un dia no la guarda per a ningú més que per a ell mateix. Anyora els regalims que un dia el van fer feliç i li van dibuixar un paisatge inigualable al cos.

    És aquest tatuatge indeleble el delit del desert. Amb els seus records és tendre, els anyora i els protegeix. Els amaga a la vista dels menys afortunats, lluny de tot punt habitat, apartat de qualsevol perspectiva. 

   Com tot bon enamorat, conserva a la memòria aquella carícia tendra de l'aigua de la pluja, aquell regalim creixent que li va dibuixar canons a la pell. 

   Potser és per això que quan el Namib troba el mar, no gosa dir res. No deixa que cap arbre trenqui l'harmonia de la trobada, cap planta, cap flor. A penes alça una mica el seus ulls negres, deixant que la sorra de la riba aculli el vaivé de les onades sense pressa, sense neguit. Com un adolescent enamorat que per fi hagués trobat els ulls de l'estimada i no gosés fer altre cosa que mirar-los. La costa és aquell instant màgic en que cap dels dos gosa ni tan sols agafar-se de les mans per por de trencar res. La platja és el record constant de les carícies de l'aigua al desert.

 Diuen que quan plou al desert del Namib, a la costa les onades s'aturen perquè la sorra ja no està per a elles.