Sorra

        Imagino el blau del cel que no veig, en combat continu contra el vermell de la sorra, per abaixar la línia de l'horitzó tossudament oculta i llunyana. Sensació d'infinit al davant i una motxilla plena de vivències penjada a l'esquena. Sento un mar llunyà que no veig. Tot i així, calma.
Contemplo milers de kilómetres de sorra erma com una ralla que no sé si vull traspassar.

Abans caldrà buidar moltes coses de la motxilla.
Després, la sorra.
Després.