Una entrada, una sortida, el desig de que allò es quedi a dintre, que no torni. Com es surt d'una depressió veïna potser superada i en tot cas oblidada? Com es recondueix cap a un camí perdut que una meitat no vol retrobar? L'oblit es fa cada cop més present i pesa. Caldrà buscar el camí entre la sorra. Qui sap si enlloc d'engolir-lo l'ha senyalat en un paisatge llunyà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario