Ens hem tornat a trobar, Joan. Recordo els anys en que et sentia per la ràdio al teu programa La República. Parlaves una mica de tot amb aquella veu d'home serè, que sap de què parla, que sap el que sap i que sap escoltar quan convé. M'agradava el teu programa i aquella sensació de respecte per les idees dels demés. La teva intel·ligència per dir alguna cosa diferent sobre allò que tothom parlava. Va ser per això que vaig recuperar el temps perdut i vaig llegir alguns dels llibres que havies escrit anys enrera i que a mi se m'havien passat per alt. Vaig riure amb el teu submarí a les estovalles, vaig viatjar lluny amb el traficant de diners i vaig fer alguna aventura més amb tu. Després, el que són les coses, vas canviar d'emisora i d'horari, i jo vaig deixar d'escoltar la ràdio. Les nostres vides es van separar. Al cap de pocs anys vaig assebentar-me que la teva se't va acabar. Vaig sentir una pena sorda i em vaig quedar amb una sensació amarga, convençut de que m'havia perdut moltes coses que em podies haver ensenyat encara i de que molta gent s'havia quedat orfe de tu. Segur que hi havia molta gent que t'estimava, Joan, encara que no t'ho digués.
I ara has tornat a aparèixer. Saps? Me'n vaig una temporada a Namíbia. No conec el país i he fet l'habitual en aquests cassos: he entrat a Internet i he buscat informació. Entre altres (poques) coses ha sortit el teu llibre. Més ben dit, el vostre llibre, L'espai immens, els quaderns que Namíbia que vas escriure a quatre mans amb en Vicenç Villatoro. Em van venir molts records al cap i vaig voler saber què deies d'aquell país. El vaig agafar en préstec a la biblioteca i vaig tornar a sentir aquella veu teva de baix entonat i savi, que anava desgranant històries i imatges, barrejant l'exterior amb l'interior, de vegades teu i de vegades d'altri, que tan m'havien agradat sempre. Llavors vaig decidir comprar-lo, però com que ja fa temps que és editat, el vaig buscar a la Fira del llibre d'ocasió del passeig de Gràcia. No sé si hi eres o no. No et vaig trobar. Si hi eres, et vas amagar bé, perquè vaig dedicar molt de temps a buscar-te. En tornar a casa, vaig anar a la lliberia Paideia a demanar-lo. (Per cert, acabo de veure que li han reconegut la seva tasca de referent cultural atorgant-li el premi Boixareu Ginesta al llibreter de l'any. M'alegro molt per elles, crec que fan una tasca fantàstica).
Tornant al que et deia, Joan. Ahir vaig demanar el vostre llibre. M'agrada molt el que descrius i com ho fas, me l'enduré amb mi. El cert és que també tinc el projecte d'escriure el meu de llibre sobre la meva estada a Namibia. Serà un llibre il·lustrat, ple de imatges. Ja sé que el teu també és un llibre ple de imatges, però el meu serà una mica diferent. Jo no escric tan bé com tu, el meu llibre serà més modest. A canvi, jo dibuixo. Serà un llibre il·lustrat. I no descarto que faci alguna il·lustració al teu llibre, ja em perdonaràs. M'ha agradat retrobar-te. M'han agradat les imatges que has escrit sobre Namíbia. A veure què em trobo. Ah, per cert. M'ha fet somriure que signeu les vostres històries respectives amb les inicials. Les teves són JB. Allà a Namíbia tinc intenció de seguir prenent un whisky de tant en tant. El primer serà a la teva memòria.
Ens hem tornat a trobar, Joan. Recordo els anys en que et sentia per la ràdio al teu programa La República. Parlaves una mica de tot amb aquella veu d'home serè, que sap de què parla, que sap el que sap i que sap escoltar quan convé. M'agradava el teu programa i aquella sensació de respecte per les idees dels demés. La teva intel·ligència per dir alguna cosa diferent sobre allò que tothom parlava. Va ser per això que vaig recuperar el temps perdut i vaig llegir alguns dels llibres que havies escrit anys enrera i que a mi se m'havien passat per alt. Vaig riure amb el teu submarí a les estovalles, vaig viatjar lluny amb el traficant de diners i vaig fer alguna aventura més amb tu. Després, el que són les coses, vas canviar d'emisora i d'horari, i jo vaig deixar d'escoltar la ràdio. Les nostres vides es van separar. Al cap de pocs anys vaig assebentar-me que la teva se't va acabar. Vaig sentir una pena sorda i em vaig quedar amb una sensació amarga, convençut de que m'havia perdut moltes coses que em podies haver ensenyat encara i de que molta gent s'havia quedat orfe de tu. Segur que hi havia molta gent que t'estimava, Joan, encara que no t'ho digués.