miércoles, 30 de agosto de 2017

Horario cambiado

Seis horas de diferencia son muchas horas. Aquí apenas son las 7 de la tarde mientras que mi reloj biológico marca la 1 de la madrugada. Estoy agotado. Claro que los kilómetros pateados por Mintreal también ayudan.
El caso es que me he tenido que sentar una cuantas veces y alguna la he aprovechado para dibujar. La del remolcador ha sido pronto, por la mañana. Sobre las ocho, hora local (cuando ya llevaba más de tres horas en pie).





Justo después, el silo n°5, los silos abandonados que en su día almacanban el grano de la ciudad. Impresiona ver la pelea del óxido por derribarlos, confabulado con la clorofila por recuperar su espacio histórico.


Los compañeros Sketchers de Montréal han organizado una exposición de dibujos hechos por toda la ciudad. La han colgado en el ayuntamiento. Es preciosa y refleja muy bien los distintos estilos de cada cual. He salido de allí con ganas de volver a pintar. Casi en la puerta había una sketcher dibujando la fachada del ayuntamiento y, claro, ni siquiera he intentado resistirme. Ha sido un placer compartir afición.


Finalmente, cuando las piernas ya no me aguantaban, me he sentado en un banco de un parque. Así he descubierto los jardines Gamelin. Quizá la imagen que tenía a mi espalda era más interesante, pero no haía un sitio libre que mirase en esa dirección. Y yo ya no tenía fuerzas para escribir de pie.

También he hecho fotos, claro. Pero ya las veremos otro día...

Arribada a Montréal



Una de les primeres sorpreses del viatge és aquest oratori de St. Joseph. Em recorda el Sacré Coeur de París. El  meu hostel és aquest edifici de maó vist. S'hi està just al costat. La posta de sol em va  regalar una imatge ben maca.

lunes, 28 de agosto de 2017

Diari a punt




         Demà comença l'aventura de debó. Avui toca preparar-ho tot: la maleta amb la roba, documentació, reserves, màquina de fer fotos, el mòbil... i el diari d'abord, preparat per narrar-la.  Ja en tinc ganes. M'esperen 120 pàgines de imatges, camins, persones i descobertes. Encerts, ensopegades, ocasions úniques i oportunitats que passen, tot això és un viatge llarg a un país desconegut. Em fa il·lusió entrar als 60 així.

viernes, 11 de agosto de 2017

Salt al Canadà


                        Salto en l'espai i el temps. Reprenc aquest blog antic després de fer neteja. Hi deixo el record d'Hiroshima com homenatge a les víctimes innocents i començo la narració del meu viatge d'aniversari. Encara no he començat a bellugar-me, encara sóc a casa. Però el viatge ja fa temps que ha començat. Igual que el sol que surt al matí no és en realitat el principi del dia, tampoc el moment en que s'enlairi l'avió no serà el principi del viatge. El principi està en els meus somnis, en els recorreguts que ja he fet cent vegades pel mapa del Canadà, en les reserves d'hotel, de cotxe, de les excursions. Encara no està tot tancat, però el viatge ja fa dies que ha començat. L'aniré relatant aquí, sense massa ordre, només a pinzellades.